"Habitualmente, los maestros no piden a sus estudiantes que analicen las estructuras sociopolíticas que dan forma a sus circunstancias; y tampoco se les permite emprender el proceso de descubrir la verdad por sí mismos. En lugar de esto, se espera que los estudiantes aprendan (aunque, en la práctica, no sea un camino para aprender nada)por una mera transferencia de conocimientos, que se engulla con el aprendizaje memorístico y después se vomite en los test estatales estandarizados. No se procura, por tanto, el desarrollo de un pensamiento crítico e independiente, sino que se anestesia el razonamiento de nuestros estudiantes." Prólogo de Donaldo Macedo en La (des)educación de Noam Chomsky.
Llegint aquestes reflexions se'm queda la sensació del professorat com a opressor de la llibertat individual de l'alumnat.
Crec que la cita erra en el subjecte, en lloc de "los maestros no piden a sus alumnos..." crec que s'hauria de canviar per "el sistema educativo no pide a sus alumnos..."
El professorat, com en qualsevol empresa, no deixem de ser una mena de subordinats que hem de complir unes programacions, uns objectius i presentar uns resultats.
A tots ens agradaria un altre tipus d'educació però, ara per ara, és el que hi ha. Les visites constants dels "inspectors educatius" o "comissaris educatius" no són sinó per a controlar el grau de compliment de la seua burocràcia.
Totes les fotos presents al bloc han estat fetes al llarg del camins de la vida; algunes són troballes casuals (o causals?) i d'altres hi han estat buscades. No sóc autor ni de les pintades ni de les enganxines, només faig la foto i us la hi mostre. A peu de cadascuna trobareu l'adreça d'on ha estat fotografiada, la data de realització i un accés directe a aqueix lloc (si punxeu sobre l'enllaç situareu la paret al mapa). Gràcies per la vostra visita. Espere els vostres comentaris.
2 comentaris:
"Habitualmente, los maestros no piden a sus estudiantes que analicen las estructuras sociopolíticas que dan forma a sus circunstancias; y tampoco se les permite emprender el proceso de descubrir la verdad por sí mismos. En lugar de esto, se espera que los estudiantes aprendan (aunque, en la práctica, no sea un camino para aprender nada)por una mera transferencia de conocimientos, que se engulla con el aprendizaje memorístico y después se vomite en los test estatales estandarizados. No se procura, por tanto, el desarrollo de un pensamiento crítico e independiente, sino que se anestesia el razonamiento de nuestros estudiantes." Prólogo de Donaldo Macedo en La (des)educación de Noam Chomsky.
Llegint aquestes reflexions se'm queda la sensació del professorat com a opressor de la llibertat individual de l'alumnat.
Crec que la cita erra en el subjecte, en lloc de "los maestros no piden a sus alumnos..." crec que s'hauria de canviar per "el sistema educativo no pide a sus alumnos..."
El professorat, com en qualsevol empresa, no deixem de ser una mena de subordinats que hem de complir unes programacions, uns objectius i presentar uns resultats.
A tots ens agradaria un altre tipus d'educació però, ara per ara, és el que hi ha. Les visites constants dels "inspectors educatius" o "comissaris educatius" no són sinó per a controlar el grau de compliment de la seua burocràcia.
Trist, però real
Publica un comentari a l'entrada